Setmana de ressenyes // La pura veritat // Dan Gemeinhart

Hola!

Tal com us vaig prometre avui comença la setmana de ressenyes. He estat pensat i crec que 'La pura veritat' és un bon llibre per començar, així que...


COMENÇEM!


Llibre:

La pura veritat

Autor:

Dan Gemeinhart

Pàgines:

264

Preu:

13,95 €

Saga:

No

Idioma:

Anglès, català, castellà...

Editorial:

Català: Fanbooks (Grup 62)

Castellà: Planeta

Fragment:

Aquí el podeu trobar: http://www.grup62.cat/llibre-la-pura-veritat-216794.html

Sinopsis:

El Mark és un noi normal com tants d’altres. Té un gos que es diu Beau i una amiga que es diu Jessie. Li agrada fer fotos i escriure haikus a la seva llibreta. El seu somni és pujar una muntanya.
Però el Mark no és un noi com tants d’altres. Està malalt. Ha d’estar hospitalitzat. Seguir tractaments. Té una malaltia de la qual alguns no se’n surten.
Així que el Mark decideix fugir. Deixar casa seva amb la càmera, la llibreta i el gos, i marxar amb un pla ben precís. Pujar el Mont Rainier. Encara que sigui l’última cosa que faci a la vida.

Opinió:

És un llibre que m'ha sorprès molt. Quan el vaig comprar no m'esperava per res tot el que passa. Està ple d'esperança, valor i lluita.
En part no sabia que esperar ja que és el primer llibre de l'autor i a la contracoberta no explica massa. Però va ser començar-lo i no poder parar. El portava a la motxilla i llegia entre classes, a l'hora del pati... em tenia totalment hipnotitzada.
En Mark és un protagonista molt especial, diferent. En realitat molt diferent al protagonista de la novel·la juvenil. Encara és un nen i ho viu tot d'una manera diferent, amb totes les seves forces. Poc a poc vas descobrint la seva vida, la seva realitat i com ho viu ell i es que l'envolten.
M'ha agradat molt que sigui ell qui narri, però que hi hagi capítols 'mitjos' en que es pugui conèixer el punt de vista d'un altre personatge com és la Jessie.
La Jessie m'ha sembla un gran personatge, sorprenent. Es nota que s'ha treballat. Porta tota una història darrere, una vida. No és un personatge secundari pla, és ben rodó. Ella et permet conèixer altres parts de la història que en Mark no coneix. La seva amistat és tan gran, a qualsevol ens agradaria tenir una amistat tan maca. És tan gran que quan en Mark té la possibilitat de trucar a algú, la truca a ella.
El Beau (que en francès vol dir bonic) és un gos molt fidel. Amb la relació que manté amb en Mark tothom voldria un gos. Súper obedient, el defensa quan és necessari així com l'ajuda.
Els pares estan una mica apartats de la història, però ja va bé. Perquè la història és dramàtica, però si coneguéssim el seu unt de vista ploraríem encara més, està bé que vagin apareixent, però la seva aparició està controlada.
D'aquest llibre destacaria la seva sinceritat, el valors que demostra i la capacitat que té de fer plorar i riure al lector. Magnífic.


***

Espero que us hagi agradat aquesta primera ressenya de la setmana. Recordeu que fins divendres en tindreu una cada dia. Podeu trobar més informació a les meves xarxes socials (a la capçalera del blog) amb el hastag #SetmanaDeRessenyes
Deixeu les vostres opinions als comentaris i ens veiem demà!

Bona lectura!

Comentaris